Per a tú, un poema de Edward Estin Cummings, en aquest dia.
PORTO EL TEU COR
Porto el teu cor dins del meu cor,
mai no me’n separo.
A tot arreu on vaig hi vas tu,
i tot el que existeix gràcies a mi,
nomes és obra teva, amor meu.
No tinc por al destí,
perquè tu ets el
meu destí.
No anhelo cap món,
perquè tu ets el meu món.
Tu ets tot allò que ha significat sempre la lluna
i tot allò que el sol sempre cantarà, ets tu.
Vet aquí el més profund secret que ningú no sap.
Heus aquí l’arrel
de l’arrel,
el brot del brot,
i el cel del cel,
d’un arbre anomenat Vida,
o la ment pot amagar.
Vet aquí la meravella que distingeix les estrelles.
Porto el teu cor,
el porto al meu cor.....
Una abraçada Anna...
ResponEliminaGràcies Xexu, una abraçada també per a tu!
EliminaSegueix aquí, en tu.
ResponEliminaAferradetes ben fortes!
Gràcies bonica! Aferradetes fortes!!!!
ResponEliminaUn record preciós i un poema preciós que parla per tu. I ell en tu... una abraçada, preciosa.
ResponEliminaGràcies Carme. Abraçada per tú bonica!
Eliminaquina mirada la vostra, anna, i com n'esteu d'enllaçats, per sempre.
ResponEliminaun poema preciós.
Gràcies Iruna, petonets!
EliminaNomés cal llegir les teves paraules per adornar-se que és ben cert que portes el seu cor al teu cor...
ResponEliminaGracies Assumpta, petonets dolços!
EliminaUna abraçada Anna. Ni el temps pot esborrar aquesta mirada ni l'esborrarà...
ResponEliminaGràcies Joana, imposible esborrar-la! Petonets!
EliminaFa temps que no escric, ni comente, ni llig... ho sent, em costa encara. Però avui hi havia melàngia al meu cor, i regirant entre els blogs del companys trobe aquesta entrada, i recorde com et vaig descobrir, la meva primera blocaire invissible allà per un Nadal de fa ja uns anys.
ResponEliminaTú tenies tot molt més recent... em va colpir. Avui, altra vegada, m'has fet ennuvolar els ulls.
Anna bonica, que t'acompanye sempre com ara, i pensa sols en la sort que has tingut en esta vida d'haver-lo tingut amb tu, i d'haver poder gaudir d'una mirada com aquesta...
Un abraçada molt forta.
Albanta.... Gràcies per els teus mots. Soc molt conscient de la sort que he tingut, sempre he pensat que he estat una privilegiada. Realment és difícil trovar algu que t'estimi com el primer dia durant quasi trenta anys.... Però estic força be, son 8 anys ja i no hi ha dolor ni aquella tristesa.... Aixó no treu que segueixi enyorant-lo. Una fortíssima abraçada per tu i molts ànims!!!!!
Elimina