Viure, i vivint aprehendre….
Aprehendre a Estimar.
A estimar el somnis,
els colors, la gent,
les cançons, els riures,
els plors, els sentiments.
I mentre estimem,
se’ns engrandeix l’ànima,
i no ens manca res.
Donem les gràcies,
perquè la Vida és un regal.
Malgrat les mancances,
malgrat les tristeses,
malgrat tots els entrebancs.
Hi ha tantes coses
que ens recorden
a cada instant…
l’essència de la vida.
Un somriure franc,
els ulls d’un infant,
l’olor d’una flor,
els sons d’aquella cançó…..
No enterboleixis
la teva essència.
No et capfiquis
amb foteses.
La vida en si mateixa
és una meravella
que cal viure
amb tota la intensitat.
I sempre, sempre,
amb un somriure als llavis.
Fiblada d'optimisme per començar el dia.
ResponEliminaHem de començar-lo i acabar-lo amb optimismo sempre!!!! Gràcies guapa!
EliminaMoltíssimes gràcies per aquesta teva visió de la vida, que ens fa tanta falta.
ResponEliminaUna abraçada, preciosa.
Gràcies a tu preciosa!!!!
EliminaUn glopet d'aire fresc ens has deixat, gràcies!
ResponEliminaAferradetes, nina.
I rebo aferradetes..... Gràcies a tu, petoneys dolços!!
Elimina