dilluns, 1 de novembre de 2010

RENÈIXER



Quan asseguda davant el mar, tanco els ulls i respiro a fons, sento una força dintre meu que em dona una pau que feia molt de temps que no sentia.

El sol m’escalfa, fa olor de mar i la música que sona als auriculars sembla que soni dins meu i no puc més que somriure.

Llavors m’aixeco i obro els braços com si amb aquest gest, fos capaç d’abraçar al món sencer amb tot el que té de preciós.

Després d’una setmana de feina bastant feixuga, un instant com aquest és suficient per tornar a sentir tota aquesta força, és com renéixer.

I penso que tot això és dintre meu, surt de dintre meu i és una llàstima que la rutina de la feina ens impedeixi de trobar un instant com aquest cada dia, tant sols un instant... Per renéixer cada dia amb un somriure als llavis.  


 

8 comentaris:

  1. Saber trobar un instant com aquest per renèixer cada dia, a vegades és molt difícil, però trobar-lo de tant en tant, ja ens dóna pistes de com podem fer-ho.

    I crec que n'anem aprenent cada dia una mica, encara que a vegades hi ha dies que sembla que desaprenguem, com a mi em passa avui... però no! continuem aprenent, sempre.

    ResponElimina
  2. Potser si els tinguéssim cada dia no aconseguiríem valorar-los com es mereixen. Els bons moments han d'estar envoltats de tranquil·litat i estabilitat, quan es donen ens aporten un plus de felicitat. Viure sempre allà dalt fa que no sapiguem valorar les coses bones quan venen.

    ResponElimina
  3. La força de l'instant és inigualable.

    ResponElimina
  4. Sempre es pot trobar un momentet per estar amb nosaltres mateixos. No cal que sigui a la platja. I això et recarrega per tota la setmana.

    ResponElimina
  5. Hem de fer els impossibles per trobar-lo, perquè després compensa tant...
    Petons, maca!

    ResponElimina
  6. La feina matxaca molt, i si no sabem desconnectar, jo sóc un d'ells, la passem malament. Sort d'aquests intants que cadascú ha de trobar...
    Bones sensacions el teu bloc, no m'he pogut fer seguidor. Ho tornaré a provar.
    Sort!!
    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Hola Anna potser perquè m'agrada tan asseure'm a les roques i dialogar i abraçar la mar, que entenc que et sentis com expliques... La fotografia és un cant de vida.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. quan et sentis afligida, recorda aquest instant, i tornaràs a renéixer.

    ResponElimina