diumenge, 28 de novembre del 2010

M'AGRADA ESTIMAR


Que ho fa que de sobte tot el que parlen els altres et sembla una futilesa.
Que ho fa que et sentis fora de joc.
Que ho fa que sentis que no connectes... ni volguent-ho.

Hi ha moments en els que sento que no connecto,
que sento que la gent que m'envolta
malgrat fa anys que me'ls estimo,
estan tant, i tant lluny....

M'entristeix,
i em sobta.

Hi ha tantes coses que bullen dintre meu,
hi ha un món interior, que és tant intens,
hi ha tantes coses que m'importen....

No se exteriorizar-ho,
o potser no ho intento prou.

La vida és tant curta,
i tant preciosa.

M'agrada estimar.

8 comentaris:

  1. Si sabessis com entenc i com he viscut això jo mateixa, que dius! No sabria dir-te pas , com això va deixar de passar, o va deixar de passar en una certa mesura que em feia mal. No vull dir que ara no em passi mai, però un dia vaig començar a exterioritzar coses... poc a poc. Tot és començar.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carmew, és bonic saber que hi ha més gent que a cops se sent com jo. I exterioritzo, de veritat que ho faig, aixis hi tot a cops em sento tant allunyada dels altres...
    Petonets bonica!

    ResponElimina
  3. Fora de joc i fora de lloc. Me la conec molt bé, aquesta sensació, i també estimar-me el fet d'estimar.

    ResponElimina
  4. Em sembla que això són algunes fases, no acabem de trobar el nostre lloc malgrat que sabem perfectament on és. Per sort sempre acaben passant, i ja veuràs com alguna cosa et farà tornar al bon camí i a sentir-te bé amb els teus.

    ResponElimina
  5. Crec que això ens ha passat, ens passa o ens passarà a tots. De sobte, no connectem amb gent amb qui teníem molts punts de trobada. Suposo que són moments de la vida que ens han allunyat, ens allunyen o ens allunyaran de la gent de sempre. Però en vindrà de nova, a qui podrem estimar.

    ResponElimina
  6. M'ha passat i em passa. Les persones evolucionem i no sempre cap als mateixos llocs i/o interessos. Però també és cert que amb les persones que ens estimem de veritat, des de fa molt, sempre acabem trobant punts, coses, on convergim i on poder compartir.

    Busca aquests punts, segur que els trobes.
    Ànims i petons!

    ResponElimina
  7. Estima i viu, Anna. Sempre hi haurà el lloc i el qui amb qui connectar si estimes, i d´això segur que ningú te n´ha d´ensenyar.
    Bon Nadal

    ResponElimina