diumenge, 10 d’octubre del 2010

10-10-10

Es una bona data per començar de nou, per renovar-se per dins i per fora.
A cops vivim sense viure del tot, deixem passar els dies, les coses passen davant nostre i no som capaços de veure-les.
Jo he estat força temps deixant passar la vida sense viure-la a fons, i ara que en soc conscient, em sembla que no en tenia cap dret.
La vida és massa preciosa per malbaratar-ne ni un sol instant.
I així és com vull viure ara, sentint cada instant com a únic, màgic, per què per sort o per desgràcia, l’instant present, el “ara”, és la única cosa que sabem que existeix amb certesa.
Voldria per sobre de tot ser capaç de transmetre l’emoció que sento, quan al viure  l’instant present amb plenitud, em veig envoltada d’amor, d’amistat , de somriures  o de llàgrimes, tan li fa, al cap i a la fi, sentiments que omplen el meu cor de gratitud.
Soc feliç avui, ara i veig el teu somriure... o l’imagino. Gràcies!

20 comentaris:

  1. Ben tornada, o ben recomençada. Nous projectes amb noves intencions, que tinguis molta sort amb aquesta nova aventura virtual, i amb totes les no virtuals que se't presentin.

    ResponElimina
  2. Molt bon dia!

    Me n'alegro de tornar-te a veure, Anna.
    Ben cert que "l'aquí i l'ara" és l'única certesa que tenim.

    M'enfilo a aquest branquilló de la capçalera de la pàgina per tornar a compartir aquest viure.

    Una abraçada i un somriure!

    ResponElimina
  3. Ara ja bon dia, Anna.
    Ben retrobada i, segur, que ben reinventada que és, fet i fet, una cosa que hem d'anar fent tothom ens agradi o no.

    Abraçada!

    ResponElimina
  4. Me n´alegro moltíssim de llegir-te de nou i copsar la força que t´empeny. Amb el cap vaig dient que si a tot el que has escrit.
    Un petó ben fort, Anna.

    ResponElimina
  5. ullassos...

    una abraçada immensa.
    una capsa plena de petons dolços

    ResponElimina
  6. GATOT, m'agrada retrobar-te. Espero que tu i els teus gatets estigueu bé.

    Gràcies XEXU, això espero! Petonets guapo!

    FANAL BLAU, jo també estic contenta de tornar a ser aquí, ja m'enyorava..
    Per cert, trobo que fas molt goig al branquilló. Petonets!

    Una altre abraçada forta per a tu OSCAR, anirem reinventant-nos que és el que toca.

    PAIS SECRET, ja veus que coincidim i mentre jo tanco portes i obro finestres tu escrius:
    "Només tancant les portes darrera d´un mateix s´obren les portes cap al futur" François Sagan

    Petonets!!

    BARBOLLAIRE, com enyorava els teus sacs i capses de dolçor....
    Una enorme abraçada de tot cor!!!

    ResponElimina
  7. anna,


    me sorprens quan dius que has estat vivint la vida sense viure-la a fons. quan t'he llegit, sempre he pensat al contrari, que vivies profundament. però tu saps millor que ningú per què ho dius i me n'alegro de llegir-te feliç.

    quin blog més bonic i acollidor. la foto de la capçalera és preciosa. també els moixonets, tan arraulits. quant de carinyo...

    una abraçada (i un cor, i un pingüí!)

    ResponElimina
  8. Quin disseny tan acollidor! Es preciós.

    Tens tanta raó en tot el que dius en aquest post :) Somriem, i ben tornada a Blogsville

    ResponElimina
  9. Holaaaa!

    Ara et trobarem aquí? ;-)) T'ha quedat molt bonic, m'agrada!

    Espera doncs, que faig el canvi d'enllaç... o... potser millor afegeixo aquest i no trec l'altre per si un dia vols publicar allí :-)

    ResponElimina
  10. Et trobava a faltar... deixa'm somriure amb tu, la vida és preciosa com tu dius, i més si estàs ací per compartir-la amb tots nosaltres.

    ResponElimina
  11. Doncs si, JESÚS, aquí estem.

    IRUNA, si que visc profundament, però estava molt bloquejada amb tot el que m'havia passat i no era capaç de veure el moment present, tot el passat em bloquejava, no se si m'explico.

    M'agrada que t'agradi com ha quedat. Petonets i gràcies!

    Holaaaa ASSUMPTA, si, si ara em trobaràs aquí, l'altre l'he deixat.

    Molts petonets!!

    Gràcies ALBANTA, jo també us he trobat a faltar, i espero que no ens faltin somriures compartits.
    Petonets!

    ResponElimina
  12. Ai KHALINA que t'he saltat!!! deu ser la falta de prectica, hehehe...
    Gràcies i petons i somriures!!!

    ResponElimina
  13. Sí que és veritat. Hem coincidit totalment en aquesta idea. :)

    ResponElimina
  14. Aquí em tindràs, Anna, vivint intensament, com tu saps i com tu vols... jo també ho veig així.

    Bona aventura de nit i somriures... que no se'ns esborrin mai!

    ResponElimina
  15. Carai noia quina casa...
    És veritat vivim temps de tota classe, de tristesa, d'alegria, de vent, de pluja, de sol, de lluna... Però hi ha moments a la vida que cal girar el timó i dir ara el portaré jo, i viure intensament com si fos l'últim dia, no cal fer bogeries, però sí viure i respirar, gaudir de les flors, escoltar el silenci i parlar amb ell, brindar amb un somriure, navegar pel mar d'uns ulls, sentir i viure el galop a la sang...
    No, ja paro...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  16. He deixat algo per tu al meu blog, si vols passar-te a arreplegar-ho...
    Besets des del Sud

    ResponElimina
  17. M'alegra que tornis a voltar per aquí :-)

    ResponElimina