els últims acords d’una cançó
que em fa sentir-vos a prop
penso en vosaltres.
En com n’és de meravellós
el regal de la vostra amistat,
en tot el que representa,
en tot el que comporta.
La vida és tant curta,
que cada instant es preciós.
I tenir amb qui compartir
aquets instants, és un tresor.
Mai no em cansaré
d’agrair cada moment
passat amb vosaltres.
És com viure… Dues vegades.
Tenir una amistat així és tenir el tresor més gran. Conserva-les, que val la pena.
ResponEliminaLa vida és curta i els anys passen volant. Gaudeix, cuida i mima aquest tresor que tens!
ResponEliminaQue puguis viure... Dues vegades... sempre.
ResponEliminaM'ha agradat molt l'expressió.
I m'ha alegrat molt aquest poema.
Un cant a l'amistat. Una de les dues millors coses del món. Una abraçada
Les conservo XEXU, el millor que puc!!I les mimo i les cuido PORQUET, és quelcom màgic. Una forta abraçada per tu CARME, sempre hi ets, encara que jo falti, hehehe... Gràcies als tres per les vostres paraules.
ResponEliminaEl somriure ho diu tot. No el perdeu.
ResponEliminaUna abraçada Anna!
Anna, Carme, jo he pogut sentir l'angoixa i la joia de viure dues vegades. Quan cada matí em desperto, respiro a fons i penso que n'és de bella la vida.
ResponEliminaQui no comparteix amistat, no viu...
ResponEliminaDes del far bona vesprada.
onatge
Qui té amigues té fatigues. Això deia la meva àvia! però veig que en el seu cas no és així. Felicitats!
ResponElimina