dissabte, 12 de novembre del 2011

GRÀCIES

Mentre encara ressonen
els últims acords d’una cançó
que em fa sentir-vos a prop
penso en vosaltres.

En com n’és de meravellós
el regal de la vostra amistat,
en tot el que representa,
en tot el que comporta.

La  vida és tant curta,
que cada instant es preciós.
I tenir amb qui compartir
aquets instants, és un tresor.

Mai no em cansaré
d’agrair cada moment
passat amb vosaltres.
És com viure…  Dues vegades.

8 comentaris:

  1. Tenir una amistat així és tenir el tresor més gran. Conserva-les, que val la pena.

    ResponElimina
  2. La vida és curta i els anys passen volant. Gaudeix, cuida i mima aquest tresor que tens!

    ResponElimina
  3. Que puguis viure... Dues vegades... sempre.

    M'ha agradat molt l'expressió.

    I m'ha alegrat molt aquest poema.

    Un cant a l'amistat. Una de les dues millors coses del món. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Les conservo XEXU, el millor que puc!!I les mimo i les cuido PORQUET, és quelcom màgic. Una forta abraçada per tu CARME, sempre hi ets, encara que jo falti, hehehe... Gràcies als tres per les vostres paraules.

    ResponElimina
  5. El somriure ho diu tot. No el perdeu.
    Una abraçada Anna!

    ResponElimina
  6. Anna, Carme, jo he pogut sentir l'angoixa i la joia de viure dues vegades. Quan cada matí em desperto, respiro a fons i penso que n'és de bella la vida.

    ResponElimina
  7. Qui no comparteix amistat, no viu...

    Des del far bona vesprada.
    onatge

    ResponElimina
  8. Qui té amigues té fatigues. Això deia la meva àvia! però veig que en el seu cas no és així. Felicitats!

    ResponElimina