diumenge, 23 de novembre del 2014

ELS TEUS ULLS



Els meus ulls,
miren als teus ulls.
I mirant me'n adono
que ens mirem endins.

I sento basarda...
Se'm fa un nus a la gola,
perquè hi ha un pou
tant fondo, 
a la teva mirada...

Quanta tristesa,
quants "per quès"
i alhora quanta
resignació
traspua el teu rostre.

No puc esborrar,
tot el mal...
No puc guarir-te
no puc donar-te
el que vas somiar,
tampoc ho intento...


Però si tant sols,
per un instant,
tant sols un instant,
et puc tornar un xic
de dignitat,
tot aquest esforç,

haurà valgut la pena.


3 comentaris:

  1. No hi ha hagut manera d'entrar a "Sentiments" tot i que veia a la meva barra lateral la mateixa imatge que aquí... se m'interposa una mena de publicitat que no puc fer fora per tornar al teu blog.

    Per sort, aquí si que puc.

    Els teus versos són trasbalsadors. Podem fer tan poca cosa que sovint ens sentit impotents. Però sempre hi ha alguna cosa que es pot fer, per petita que sigui. Això m'enduc, ara mateix, de casa teva...

    Una abraçada, guapa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, jo tampoc puc entrar a Sentiments... per aixó la vaig publicar aquí. Gràcies com sempre pels teus mots. Jo sempre sentiaolta impotència i ara estic fent un voluntariat amb ells i és magnífic!!!!
      Petonets!!!!

      Elimina
  2. Hi ha moltes mirades tristes de persones que amaguen una pena molt fonda, però potser si se senten compreses i valorades encara que sigui per un moment, la seva mirada s'endolcirà i nosaltres ens alegrarem d'haver esborrat una mica de tristor...
    Petonets.

    ResponElimina