divendres, 4 d’abril de 2014

ESTAS CONTENT DE COM HAS VISCUT?



Si avui fos l'ultim dia de la teva Vida....
Estaries content de com l'has viscut?

Avui he visit un video molt colpidor, on feien a questa pregunta.

Quina pregunta, no?

Se'm fa un buit al cor tant sols d'imaginar-m'ho.

Sincerament penso, que estaria contenta, he fet sempre el que m'ha dictat el cor, potser no era el que se suposava que era correcte, però sempre m'ha tirat molt més el cor que el cap.

Penso que no és que sigui quelcom fàcil, però malgrat tot, sempre he pensat que si fas el que el cor et dicta, no pot anar res malament.

La Vida, és un dó meravellos, que no podem deixar de valorar ni tant sols in instant.

Perquè tant sols quan estem a punt de perdre-la, ens parem a pensar?

Perquè, és nomes llavors quan ens en adonem, del precios regal que tenim a les nostres mans?

Llavors, quan ja és tard, .. qua ja se'ns escapa... quan se'ns esmuny entre els dits....  llavors, tant sols llavors, ens adonem de el que és realment important....

No deixis de valorar la Vida, ni un instant.

És un regal massa important, que a més a més,  t'han regalat de forma altruista, que és massa important per menysprear-lo.

ESTIMA LA VIDA A CADA INSTANT.

NO SAPS MAI DEL CERT, QUIN DIA S'ACAVA.

13 comentaris:

  1. Estic a punt de fer 50 anys. La gent em pregunta per tot allò de la crisi que se suposa que he de tenir i que no em ve de gust. Penso que, quan en tingui 60, envejaré aquests 50 que estic a punt de fer.

    PD: Escrius poquet.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tant se val 50, 30, 80..... El que impota és com els vivim.
      Tens raò, escric poquet, quan em surt de l' ànima.
      Petonets dolços!!!!

      Suprimeix
    2. Escric poquet, però us llegeixo sempre! Hehehe....

      Suprimeix
  2. Actualment, no estic massa contenta... però suposo que tot són moments...

    Voldria tant tenir una feina!! :-(

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és si estem contents amb el que tenim... si no, si estem contents de com hem viscut, i vivim.
      Assumpta, crec que la manera de viure la vida, és el que fa que ens sentim feliços o no..... Petonets bonica.

      Suprimeix
  3. M'agrada la lletra del teu blog ;-)

    ResponSuprimeix
  4. Ens deixem enganyar una mica pel carpe diem aquest. És ben cert que s'ha de viure intensament, no sabem quan se'ns acabarà la partida, així que hem d'anar jugant. Però la pregunta que planteges s'ha de contestar en base a què? Penso que inconscientment ens comparem amb altres persones i tenim en compte les coses que no hem pogut fer, perquè tothom vol el que no té. És greu que ens fixem més en el que no tenim que en tot el que hem fet i aconseguit. Com que ja és nostre, no ho valorem prou, ja no hi donem importància, i precisament és el que no hauríem d'oblidar mai. Què passa si no he viatjat tant com el veï, ni he tingut la feina fàcil i molt remunerada que té la meva amiga? He fet les meves coses, he viscut les meves experiències. No són millors ni pitjors, són les meves, això és el que importa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs en base a un mateix, entenc jo. No té res a veure amb els altres ni tampoc en el que opinen, si no en el que n'opinem nosaltres mateixos. De si hem fet tot allò que sentiem que haviem de fer o hem actuat moguts per el que diràn...

      Al final com tu dius, si realment son les teves és el que importa!

      Petonets Xexu.

      Suprimeix
  5. A vegades costa valorar la vida tall com tu ens expliques i la valores sempre. Jo penso que si sabés que aquest ès ll'últim dia de la meva vida, faria el que faig... Potser m'equivoco. No em sembla que m'hagi perdut res d'important, però en canvi aquest valor a la vida que tu li dónes, sóc incapaç de donar-li... La vida és com és i no la considero especialment un tresor. Envejo una mica els que sabeu fer-ho. No tinc recances de com jo he actuat, he pensat, he viscut, he fet rembé les coses amb el cor... I les coses viscudes ni milors ni pitjors com diu en Xexu, són les meves i les valoro...

    De tota manera és un plaer llegir actituds com la teva...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre em fas pensar.... No em plantejo mai que hi ha persones que no veuen la Vida com un tresor. I em sobta sempre... encara que realment penso que és una elecció personal tenir una actitud o una altre. Grácies bonica!!!
      Petonets dolços.

      Suprimeix
  6. Un petit tractat de filosofia sobre la vida...En general estic contenta de com l'he viscuda, amb els seus alts i baixos, com és natural...
    Penso que depèn molt de les expectatives que un tingui, segons siguin aquestes, valorarem la vida d'una manera o d'una altra. A mi em sembla que algunes coses les podia haver fet millor, però de vegades tampoc depèn només de tu el camí que agafis, les circumstàncies també ens condicionen. Normalment he fet ha estat perquè pensava que havia de fer-ho( equivocat o no), però mai pel què diran...
    I com que penso que la vida val la pena, em desperto amb la il·lusió de viure un nou dia i n'estic agraïda...
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Despertar-se amb il•lusió es molt imortant per viure amb intensitat cada nou día.
      Petonets bonica!

      Suprimeix