 |
| PARAULA D'ESPRIU |
Perdut
en l'aigua
callada del meu somni,
callada del meu somni,
penso amb tu...
I escolto el vent,
i sento el silenci,
i enyoro cada instant.
La mirada perduda,
i un nus a la gola,
que no em deixa respirar.
La teva absència,
m’esmicola l’ànima,
i el dolor és massa gran.
Sento el cant d’un ocell,
el vent m’acaricia la cara,
i el mar... és tant immens...
Però ja res em fa sentir,
l’escalfor que em donaves.
Enyoro tant la teva abraçada!
Nits llargues, nits negres,
nits buides i tristes....
d’ençà que tu vas marxar.
Ja se que és una mica trist, però em va sortir aixís... Jo estic molt i molt contenta, ahir es va presentar el llibre i em va fer moltíssima il·lusió!
ResponEliminaEl poema encara que sigui trist és molt bonic..."Escolto el ven i sento el silenci"!
ResponEliminaL'important és que tu estiguis contenta, suposo que aquest llibre el vau compartir diferents autors, moltes felicitats.
Bona nit.
Si, si, es de diferents autors, era un concurs i varen escollir a uns quants per fer el llibre. Moltes gràcies Roser!! Petonets!
EliminaSí, felicitats.
ResponEliminaMoltes gràcies guapa!!!! Petonets!
EliminaMoltes felicitats... Me n'alegro molt!
ResponEliminaGràcies Carme!!!!! Petonets dolços!!!!
EliminaJo no n'entenc gens, però em sembla que aquestes paraules et van sortir de molt endins. Felicitats per la publicació!
ResponEliminaGràcies Xexu!!!
ResponEliminaHo has encertat de plé, però es que sempre em surten de molt endins.
Petonets!!!!