dissabte, 6 d’abril de 2013

UN SOSPIR...







Instant,
breu,
màgic.
 
Silenci,
profund,
magnífic.
 

Espurna
d’un somni.
Que persisteix,
en el temps.


5 comentaris:

  1. me n'alegro del teu sospir, anna :)

    ResponElimina
  2. Tanco els ulls i com recomforta aquest sospir teu!

    ResponElimina
  3. Saber fer persistir un somni en el temps, em sembla un gran mèrit, Anna!

    I el teu instant realment magnífic!

    Una abraçada, guapa.

    ResponElimina
  4. Rits que bé haver-te reconfortat un xic!
    Carme una abraçada per tu!!! Gràcies!!!

    ResponElimina