divendres, 21 de gener de 2011

ANY SENSE FUM

Ja fa temps que hi donava voltes i finalment el  dia 1 del 1 del 11 vaig deixar de fumar.
Per tant avui ja fa tres setmanes que no convisc amb el fum.
 He de confessar, que no les tinc totes, ja que no ha estat una decisió pròpia, a mi m’agrada fumar, per al contrari, m’he sentit obligada a deixar de fer-ho.
Entre tots,  m’han fet el que es diu la vida impossible. 


M’he anant trobant amb cada cop més local son no es permetia fumar, m’han anat pujant el preu del tabac fins a uns límits en els que ja trobava una  immoralitat gastar aquells diners per un vici del que tothom estem d’acord que de sa no en te res.
Quan no era un, era un altre, amb el comentari punyeta la boca, o be el gest de fàstic a la cara, acompanyada d’ una batuda de mans per tal de apartar aquella cosa tant fastigosa que era el fum de la meva cigarreta….
I ara per rematar quedava prohibit fumar pràcticament a tot arreu.
Com ja n’estava ben tipa, vaig aprofitar la avinentesa per deixar-ho i així ho he fet. Això si, amb el jurament  de ser tolerant amb tots aquells que segueixen fumant, de no fer-los mai,  cara de fàstic, ni comentaris irònics i malèvols (encara que siguin per al seu bé) i deixar que la gent faci el que li doni la gana amb la seva vida, jo sempre  tindré l’opció de marxar, si tant em molesta.
De tota manera, estic contenta, m’agrada que la casa i el cotxe no facin pudor a burilles, porto menys coses a la bossa, estalvio, i els meus pulmons i el meu cor estan molt agraïts.
El que em pregunto és:  Com és possible que sigui legal fabricar quelcom que MATA a la gent?

12 comentaris:

  1. Benvinguda al món sense fum!

    És una bona decisió, ja ho saps, oi? I segur que te n'alegraràs mil vegades.

    No sé, no sé com és possible que sigui legal fabricar quelcom que mata a la gent... igualment com no sé com és possible que tanta gent continuï fumant sabent que això el pot matar. Dos misteris indesxifrables, per a mi.

    ResponElimina
  2. jo encara fumo; sé que he deixaré aviat però no pels motius que dius... (precisament els i les espanta fums i muequesfastigoses encara em fan venir més ganes de fumar-los-hi la cara, tot i que no ho faig);

    tinc els meus dubtes fundats que el tabac matí més gent que el tub d'escapament dels autobusos i camions... o que el peix -aliment contaminat pels vessaments de crus i pels cementiris nuclears marins- que consumit diàriament pot ser altament negatiu per la salut.

    o que el tabac matí més gent que la falsedat d'espectatives que crea l'estat de dret combinat amb l'economia de mercat (el que abans se'n deia obertament capitalisme): sembla que el número de suicides insatisfets és ja la primera causa de mort violenta per davant dels accidents de trànsit.

    si et sents a gust amb la decisió presa, però, deixa'm compartir aquest gust. I donar-te tot el suport en què et mantinguis ferma. No sé si el tabac mata tant com diuen... però sí que és molt adicitu. Només per guanyar un grau de llibertat, ja val la pena.

    feliç 11.

    ResponElimina
  3. Gràcies Carme, espero mantenir-me en el club!

    Gatot, estic d'acord amb tu en quasi tot, i hi ha un munt de coses que fan mal i moltes que ens les intenten amagar, però que hi son. En la unica cosa que discrepo és en que per experiencia propia se que el tabac mata, no sempre, però mata.
    Feliç 11 també per tu!!!!

    ResponElimina
  4. Doncs, sigui quin sigui l'origen de la decisió, et felicito de totes totes.

    Jo sóc fumador i amb la nova llei el que he aconseguit és, al menys, una forta rebaixa de cigarretes fumades. Pasito a pasito a Bazar Perpiña, deia una falca de la ràdio. Doncs això: passet a passet.

    ResponElimina
  5. Doncs encara que no ho vegis així, entre tots t'hem fet un favor. Potser amb el temps, tot i que ara dius que seràs tolerant, veuràs com arriba a molestar el fum i la pudor, et molestarà tant com als no fumadors, i potser entendràs una mica el per què has estat perseguida. Fins i tot pensaràs que aquesta ha estat una de les millors decisions que has pres a la vida.

    ResponElimina
  6. Gràcies Oscar, i el que tu dius, "pasito a pasito" segur que aconseguiras el que et proposis.

    Xexu, que vols que et digui, potser si que tens raó, però hi ha tantes maneres de fer les coses.... i segur que em molestarà, com tantes altres coses que em molesten, i que fan pudor... no? Al final crec que tot és un xic de tolerancia i de posar-te al lloc dels altres (per les dues bandes) i com tot en aquesta vida, sempre s'arriba a un "entente" cordial.

    ResponElimina
  7. Moltes felicitats Anna. Quina enveja que hagis tingut aquesta força de voluntat, jo que sóc fumador. Pensa que ara deixaràs de pagar un munt de diners a aquests politics hipòcrites que no saben com fer-ho per escurar-nos cada dia una mica més. I, el més important, pensa com guanyaràs en salut. Un petonet.

    ResponElimina
  8. Enhorabona!! :-)) Et felicito!

    Aquest hivern una amiga meva ha agafat una pulmonia i, tot i així, encenia cigarretes... i les deixava consumir sense fumar-les... L'única calada que feia era la d'encendre'l... jo em vaig esgarrifar quan m'ho va dir. Era una magnífica ocasió per mirar de deixar-ho. Però ha estat una magnífica ocasió... perduda.

    Endavant amb aquesta força de voluntat!! :-))

    Posa en un potet el que estalvies i, quan hi hagi una bona quantitat, et pots fer un regal com a premi!

    ResponElimina
  9. Una bona pregunta la teua. És legal fabricar armes? Lamentables paradoxes.

    ResponElimina
  10. Et felicito per la teva decisió. Espero que tinguis la força necessària com per seguir endavant! Jo sóc ex fumadora i n'estic força contenta, encara que he de reconèixer que de tant en tant encara me'n fumo algun (puc fer-ho, tot i que sé que no és fàcil), així que no ho provis!!!

    una abraçada!

    ResponElimina
  11. Gràcies Paseante, ja saps, tot és proposar-t'ho, sembla molt dificil, però no ho és tant...Anims!!
    Gràcies Assumpta, jajaja... aixó que dius nomes ho entenem els fumadors, fumadors!
    Novesflors, hi ha tantes incongruències en aquest mon...
    Gràcies Montse, jo tambe ho espero!!! i no ho provaré, hehehe...

    ResponElimina
  12. Caram Anna, jo he escrit un post relacionat amb el teu tot i que no t'havia llegit.

    Felicitats per la teva decisió. Jo vaig deixar-ho fa cinc anys i mig i no me'n penedeixo.

    ResponElimina