Seurem a tocar de l'aigua,
i quasi sense adonar-nos,
ens agafarem les mans,
com sempre...
I sentirem la força,
d'aquest amor,
que neix de tant endins,
de les nostres ànimes.
I tot mirant-nos als ulls,
sabrem sense dir-nos-ho,
que ens mantindrem fidels,
al nostre amor, per sempre.
És un poema preciós!!! Una bona participació a aquest homenatge a Espriu.
ResponEliminaGràcies Carme, el teu també m'ha agradat!!!!
ResponEliminaUn poema molt bonic i més en aquest dies en que l'egocentrisme està més de moda que la fidelitat amb algú que estimes.
ResponEliminaJa tens raó, ja.... Gràcies!!
Elimina