Els meus ulls,
miren als teus ulls.
I mirant me'n adono
que ens mirem endins.
I sento basarda...
Se'm fa un nus a la gola,
perquè hi ha un pou
tant fondo,
a la teva mirada...
Quanta tristesa,
quants "per quès"
i alhora quanta
resignació
traspua el teu rostre.
No puc esborrar,
tot el mal...
No puc guarir-te
no puc donar-te
el que vas somiar,
tampoc ho intento...
Però si tant sols,
per un instant,
tant sols un instant,
et puc tornar un xic
de dignitat,
tot aquest esforç,
haurà valgut la pena.
