Ara parlem de crisis, tots, qui més qui menys tenim algun amic, familiar o conegut que esta patint les conseqüències de la crisis. I jo em pregun-t’ho: De quina crisis parlem? De la que ara afecta als que hem tingut la sort de néixer en el primer mon? O de la que fa anys que afecta a la resta del mon i de la que mai ningú n’ha parlat de la mateixa manera que se’n parla ara....
En realitat si aprofundim una mica, la veritable crisis ja fa anys que existeix, i no és una crisis econòmica, si no que és una crisis de valors, d’ètica absoluta.
Com si no s’ha arribat al punt on ens trobem ara?
Com si no les grans potències s’han dedicat a enriquir-se sense pensar en les conseqüències dels seus actes?
Hem de fer alguna cosa, i no és quelcom que tingui remei d’un dia per l’altre. Però hem de canviar les coses, per tal de que no acabem destruint-ho tot amb aquest menyspreu amb el que fins ara estem vivint.
El món és molt més gran que casa nostre,estimar, preservar la Mare Terra, és responsabilitat de tots.
Que cadascun de nosaltres fem un intent de que les coses canviïn, és un principi per el canvi.
Ho intentem?
et poso a la meva llista d'amics, gràcies per tenir-me a la teva
ResponEliminauna abraçada
Sí, és una crisi d'ètica, totalment d'acord.
ResponEliminaQuan les coses va bé econòmicament, la majoria de les societats perden els valors... i la primera de les aspiracions és seguir enriquint-se... Les imatges del tercer món es veuen llunyanes, molt llunyanes.
ResponEliminasom-hi, va, a per totes...
ResponElimina