ANY SENSE FUM

Ja fa temps que hi donava voltes i finalment el  dia 1 del 1 del 11 vaig deixar de fumar.

Per tant avui ja fa tres setmanes que no convisc amb el fum.

 He de confessar, que no les tinc totes, ja que no ha estat una decisió pròpia, a mi m’agrada fumar, per al contrari, m’he sentit obligada a deixar de fer-ho.

Entre tots,  m’han fet el que es diu la vida impossible. 

M’he anant trobant amb cada cop més local son no es permetia fumar, m’han anat pujant el preu del tabac fins a uns límits en els que ja trobava una  immoralitat gastar aquells diners per un vici del que tothom estem d’acord que de sa no en te res.

Quan no era un, era un altre, amb el comentari punyeta la boca, o be el gest de fàstic a la cara, acompanyada d’ una batuda de mans per tal de apartar aquella cosa tant fastigosa que era el fum de la meva cigarreta….

I ara per rematar quedava prohibit fumar pràcticament a tot arreu.

Com ja n’estava ben tipa, vaig aprofitar la avinentesa per deixar-ho i així ho he fet. Això si, amb el jurament  de ser tolerant amb tots aquells que segueixen fumant, de no fer-los mai,  cara de fàstic, ni comentaris irònics i malèvols (encara que siguin per al seu bé) i deixar que la gent faci el que li doni la gana amb la seva vida, jo sempre  tindré l’opció de marxar, si tant em molesta.

De tota manera, estic contenta, m’agrada que la casa i el cotxe no facin pudor a burilles, porto menys coses a la bossa, estalvio, i els meus pulmons i el meu cor estan molt agraïts.

El que em pregunto és:  Com és possible que sigui legal fabricar quelcom que MATA a la gent?