Que ho fa que de sobte tot el que parlen els altres et sembla una futilesa.
Que ho fa que et sentis fora de joc.
Que ho fa que sentis que no connectes... ni volguent-ho.
Hi ha moments en els que sento que no connecto,
que sento que la gent que m'envolta
malgrat fa anys que me'ls estimo,
estan tant, i tant lluny....
M'entristeix,
i em sobta.
Hi ha tantes coses que bullen dintre meu,
hi ha un món interior, que és tant intens,
hi ha tantes coses que m'importen....
No se exteriorizar-ho,
o potser no ho intento prou.
La vida és tant curta,
i tant preciosa.
M'agrada estimar.