dissabte, 16 d’octubre del 2010

NOVA PROPOSTA DE RELATS CONJUNTS


NOIA LLEGINT UNA CARTA DAVANT UNA FINESTRA, Johannes Vermeer 1657-1659

Per la finestra de la cambra, tènuement, entren les primeres llums de l’albada.
La Isabel no ha pogut aclucar els ulls en tota la nit. Sap que la Marta, la seva donzella, si te noticies li farà saber al instant, però ha estat esperant tota la nit i ara que comença a despuntar el dia, les esperances son cada cop més minses.
L’angoixa la supera i es lleva molt abans del que és costum, i es vesteix silenciosament per tal de que la Marta no la sentí.  Avui no vol que l’ajudi, vol estar sola esperant les noticies.
Passa l’estona entre el llit mirant el sostre, i la finestra esperant el missatger.
Tot d’una la Marta entra a la cambra, amb una plata plena de fruita que llença de qualsevol manera sobre el llit i li lliura la carta.
- Gràcies Marta, ara deixa’m sola.
- Però... Senyora Isabel...
- Si us plau.
La Marta abaixa el cap i dona mitja volta, malgrat no vol deixar-la sola,  marxa amb l’angoixa del que sap que tot es juga a una carta, i mai millor dit.  La carta que acaba d’entregar a la seva senyora, pot canviar–li la vida per sempre.
La Isabel, amb el cor bategant-li amb tanta força que per un instant pensa que li sortirà per la boca, s’ espera que la Marta tanqui  la porta, i és llavors quan s’acosta a la finestra i obra la carta que ha estat  esperat tota la nit.
La llegeix  lentament, i quan arriba al final, la torna a llegir. Llavors, tanca els ulls i respira profundament, deixant anar en aquest sospir tota l’angoixa acumulada en els últims dos dies. Alhora sent  un frec al seu darrera, i al tombar-se veu la figura de la Marta que s’ha quedat rere la cortina, mirant-la amb ulls expectants.

La Isabel la mira i li somriu mentre una llàgrima rellisca per la seva galta rosada.
No cal cap mot, la Marta sap a l’instant que tot ha anat bé, el petit Guillem està fora de perill.

22 comentaris:

  1. Apa, que ens deixes amb la intriga, eh?

    A veure si em passarà com amb la d'en Xexu que m'han vingut ganes de seguir-la... una història ben explicada i ben començada, però vols dir que no haries d0escriure'n una continuació?

    ResponElimina
  2. Eeeeei... i què deia la cartaaa? :-))

    En tot cas, sembla que acaba bé, no? ;-)

    Com ens feu patir, mare meva!! :-)

    ResponElimina
  3. I què, i què...?? No es pot acabar aquí, no? És el que diu la Carme, com a principi d'història està molt bé... però en volem més, i ara QUÈ!!

    ResponElimina
  4. Bé, bé, ja ho intentaré... hehehe. A veure si m'inspiro!

    ResponElimina
  5. Un relat boníssim que et deixa amb l' alè contingut fins el final! molt bo...mereix segona part!

    ResponElimina
  6. I que diu la carta??????????????
    Aiiiiii, que ens deixaràs amb l'intriga???

    ResponElimina
  7. Gràcies per l'avís, Anna! ha estat un plaer venir a llegir a quest final!

    El petit Guillem fora de perill, quin descans! Imagino que fos el meu petit Guillem, quin patir, mare meva!

    ResponElimina
  8. Hehehe... Ja vaig que va fallar el "COPIAR i ENGANXAR" :-DD

    Jo també estic contenta de veure un final tan maco ;-)))

    ResponElimina
  9. JA,JA,JA,JA....

    Això d'escriure tan tard, te els seus unconvenients. Tant dir-me que us deixava tant intrigats, ara m'he mirat el relay i li faltaven dues frases!!!!!!

    PERDONEU!!!

    ResponElimina
  10. Si Albanta, està clar que va fallar!

    ResponElimina
  11. Molt emotiu aquest relat i amés , acaba bé. M'ha agradat!

    ResponElimina
  12. Béee, bé.... ja dormiré més tranquil·la. Estava patint per l'Isabel!!

    ResponElimina
  13. Ostres tu! Com m'esteu fent patir amb els sofriments de la pobra noia de la carta!

    M'ha agradat!

    ResponElimina
  14. Això ja és una altra cosa. Bé, estan bé els relats que queden en suspens, però aquest cop hem pogut saber quin era el motiu de tanta angoixa. I al final, final feliç, millor, oi?

    ResponElimina
  15. Quan he arribat la carta era esperançadora aixi que m´he estalviat l´intriga i l´ai al cor.
    M´agraden els finals feliços. Bon diumenge!

    ResponElimina
  16. Un bon relat, amb aquest somriure esperançador.

    ResponElimina
  17. Al arribar tard m'he perdut l'ensurt del descuit...però a la fi i al cap bon relat...intriga fins al final

    ResponElimina
  18. M'ha agradat el gir final. Semblava que esperés una carta d'amor (de fet, també ho era). Vaig a dormir, que demà el majordom em puja a primera hora la safata amb els emails.

    ResponElimina
  19. aquesta és "la meva" ullassos!!!

    Un relat... de somriures (ara anava a afegir "i llàgrimes"... però em sembla que això ja te copyright! ;¬P)

    Una bosseta de petons dolcíssims, carinyo

    :¬)****

    ResponElimina
  20. Ei, t'acabo de trobar a casa l'Albanta. Contenta de veure't de nou. Ara mateix t'enllaço!
    Un petó ben fort!

    ResponElimina
  21. Quanta emoció... Molt bon relat! :-)

    ResponElimina