VUIT ANYS VIVINT SENSE AQUESTA MIRADA......

 

Per a tú, un poema de  Edward Estin Cummings, en aquest dia.

 

PORTO EL TEU COR

 

Porto el teu cor dins del meu cor,

mai no me’n separo.

 

A tot arreu on vaig hi vas tu,

i tot el que existeix gràcies a mi,

nomes és obra teva, amor meu.

 

No tinc por al destí,

 perquè tu ets el meu destí.

 

No anhelo cap món,

perquè tu ets el meu món.

 

Tu ets tot allò que ha significat sempre la lluna

i tot allò que el sol sempre cantarà,  ets tu.

 

 

Vet aquí el més profund secret que ningú no sap.

 

Heus aquí  l’arrel de l’arrel,

el brot del brot,

i el cel del cel,

d’un arbre anomenat Vida,

que es fa més alt del que l’ànima pot esperar

o la ment pot amagar.

 

Vet aquí la meravella que distingeix les estrelles.

 

Porto el teu cor,

el porto al meu cor.....

 

 

Ser feliç?

Imagino con ha de ser, intentar ser feliç, mijançant acumular bens, coses....
Potser si que hi ha un instant brevissim en el que potser, sembla que, si.... que ho han aconsseguit....
Quina pèrdua de temps!"!!
Quina decepció!!!
Em fa sentir fins i tot un xic de vèrtig....
En realitat es redueix a les petites coses, a gaudir de cada instant, a ser tu, a dirigir totes i cadasquna de les teves energies en VOLER ser feliç.
És tant senzill...... tant simple....
Gràcies per haver-me concedit el do de saber ser feliç amb tant poca cosa!!!!!